TOTES LES LLENGÜES: UN CONJUNT DE DIALECTES.

    No hi ha cap llengua que es parle de la mateixa manera en totes les ocasions i en tots els llocs. Cada parlant utilitza la seus llengua d'una manera pròpia i particular d'acord amb la situació en què es trobe.
    Totes les llengües presenten varietats geogràfiques:
            - Variació fonètica: la manera de pronunciar algunes paraules.
            - Variació lèxica: ús d'alguns mots.
            - Variació morfosintàctica: la forma d'algunes paraules o la manera de construir algunes frases.
    Aquestes varietats o dialectes es reparteixen al llarg del territori on es parla una llengua. Això permet identificar l'origen geogràfic d'una persona per la seua manera de parlar.
    Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no es així. Tothom parla un dialecte d'una llengua; tothom parla la seua llengua segons la manera pròpia i particular en què ho fan en el seu poble, ciutat, comarca, país... Determinats dialectes prenen un valor social especial: positiu o negatiu. En el cas del castellà, l'andalús és considerat com un  parlar "graciós". Tot això són perjudicis. Els perjudicis lingüistics ens fan considerar que una llengua és millor que una altra, que una determinada manera de parlar és millor que una altra, etc.
    Si en un lloc hi ha més d'una llengua i una s'utilitza per a unes coses més considerades, i l'altra només per a parlar-la a casa o amb els amics, diem que en aquesta societat hi ha una situació de coflicte língüístic. Habitualment una de les dues llengües s'utilitza cada vegada més, mentre l'altra menys. En una situació de conflicte lingüístic hi ha:
            - Una llengua minoritzada, la que perd parlants i àmbits d'ús.
            - Una llengua minoritzadora, la que guanya parlants i àmbits d'ús.
    Podríem dir que formen  una mateixa llengua els dialectes que tenen una sèrie de característiques comunes entre si i que els diferencien d'altres llengües.

LA NOSTRA LLENGUA TAMBÉ ÉS UN CONJUNT DE  DIALECTES.

    La nostra llengua la parlen més d'11,5 milions de persones, 7,7 milions la parlen com a llengua materna. Aquest és un nombre de parlants semblant al que tenen llengües com ara el danés, el suec o el noruec.

    Territoris on es parla la nostra llengua:

            - Catalunya Nord (pertany a França).

            - Catalunya.

            - Andorra ( un estat independent).

            - Comarques d'Aragó o Franja d'Aragó.

            - La major part de les comarques de la Comunitat Valenciana.

            - Les Illes Balears.

            - La ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, pertanyent a Itàlia)

            - La petita comarca de Carxe (dins Múrcia).

    Els dialectes del català es divideixen en dos grups:

            - Català occidental.

            - Català oriental.

 

     Català occidental:

                - Nord-occidental.

                - Sud-occidental.

     Català oriental:

                - Septentrional.

                - Central.

                - Baleàric.

                - Alguerès.