Racó de la poesia.

TERRA LLIURE

Marc Granell

Perquè era verda i encara pot ser verda.

Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.

Perquè era una i encara pot ser una.

Perquè és cançó d'un mar sense memòria.

Perquè era clara i neta i no sabia

dir paraules de parla estrangera.

Perquè és batec a les goles incendiades.

Perquè era nostra i encara pot ser nostra.

Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.

Perquè era blat i gavina en el matí.

Perquè en la volen morir com si fos núvol.

Perquè encara naix fills amb l'alegria

de saber-se-la en la pell i la batalla.

EL POBLE

Àngels Gregori

T'he parlat massa voltes del meu poble.

Però és que jo vinc de les sèquies,

dels barrancs, dels horts i dels canyars,

dels carrers blancs plens de calç

 a la vora de la mar,

d'on vaig viure cada dia fins els divuit anys,

i aquestes coses queden atrapades a la carn

com una sangonera.

Les joves del meu poble

a les cames tenim secrets guardats,

punts mal curats, cicatrius dels vells records.

Jo m'he fet gran a la placeta,

a l'eixir de l'escola m'han perseguit pels carrer

que dónen a l'Esglèsia jugant a polis i cacos,

i en cada carrera se'm anava la vida al darrere.

Jo he viscut setze anys amb els genolls pelats

i els colzes plens de morats,

però a tu,

aquestes coses et semblaran estúpides,

ridícules i banals, i mai no les entendràs.

Perquè mentre jo dibuixava samboris

a l'asfalt del carrer estret de l'àvia,

tu et jugaves l'última vida que et quedava

a la PlayStation en l'habitació

d'un seté pis amb els quatre amics

de la línia vermella del Metro.

I tot això queda molt lluny de mi,

queda tan lluny de mi com entendre

que una llengua morta és aquella

que no té al diccionari la paraula Coca-Cola

i que ser important vol dir tenir entrades

al Google si piques el teu nom.

Ah, si els carrers tingueren ossos

i pogués mostrar-t'ho tot amb una radiografia!