Enric Valor. El valor de les paraules.

   Enric valor i Vives va nàixer a Castalla el 22 d'agost del 1911 i va morir el 13 de gener del 2000 a la ciutat de València. Escriptor i lingüista, va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: La rondallística, la lingüistica i la novel·la, a més de la seua tasca com a periodista en publicacions com El Tio Cuc, El Luchador, El Camí, La República de les Lletres o la revista Gorg, de la qual va ser fundador.

   Com a rondallista, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes, on va recopilar i literaturitzar un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu, que representen la memòria oral d'un poble, i on crea un món literari propi amb la finalitat de dotar-les de contingut valencià, de descriure els nostres paisatges i d'utilitzar un llenguatge planer, popular, però correcte i amb gran riquesa lèxica, és a dir, convertir-les en peces literàries.
   Com gramàtic i lexicògraf, va fer obres per a ensenyar com Millorem el llenguatge o La flexió verbal. 
   Com a novel·lista, la seua aportació també ha sigut important. Destaque el Cicle de Cassana, amb les novel·les Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó, una trilogia que representa la recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939, a través de la destrucció de la classe social dels terratinents rurals del migjorn valencià, dins de la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d'un món i d'un paisatge.